Quant els ciutadans d'un territori tenen dret a autodeterminar-se com a nació reconeguda pel dret internacional? Doncs segons les resolucions de l'ONU (154 de 1960), quant pateixen una situació colonial. Ara be, aquest dret a autodeterminar-se és incompatible amb la destrucció total o parcial de la unitat nacional i integritat territorial d'un pais. És a dir, el dret a decidir entès como el dret a determinar-se com a nació, no és aplicable quant toca a la integritat nacional d'una nació internacionalment reconeguda com a tal. És el cas de Gibraltar. Al 1967, al caliu de la declaració de 1960, el Penyó organtiza un referendum del qual resulta l'actual statu-quo. L'Assamblea, aplicant aquest principi, declarà nul el plebiscit.
Documents ONU respecte a Espanya.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Referendum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Referendum. Mostrar tots els missatges
dimarts, 13 d’agost del 2013
Límits al Dret a Decidir. El cas Gibraltar
diumenge, 25 de novembre del 2012
Dret a decidir i dret a frontera
Perquè la gent de Lleida no pot possar una frontera a La Panadella?
En primer lloc, perque Lleida no te cap dimensió institucional reconeguda per ningú per desenvolupar aquest projecte.
Ara be. No ens amaguem a les lleis. Anem al fons de la questió.
Els de Lleida participen amb els de Barcelona d’una herència comuna per la qual els seus espais territorials s’han obert recíprocament des de fa molts segles. Trencar aquest pacte tàcit —legitimat no pas pels reis, sino per la tradició que ens ha estat donada— no es pot fer unilateralment. En darrera instància, els drets que gaudim són un procès secular. I en un estat democràtic no es poden arrebatar drets ni impossar noves responsabilitats als ciutadans sense consultar a la totalitat dels afectats.
Els de Lleida no poden, per si mateixos, decidir on volen possar una frontera. Han perdut aquest dret. I l’han perdut no pas perque al segle XII algú es va passar pel folre la Taifa de Saragossa, l’han perdut perque han acceptat el statu—quo. L’us fa el costum, el costum legitima el statu—quo. I un cop s’han donat drets, no es poden arrebatar unilateralment.
Al regne d’Espanya passa exactament igual. Durant segles s’ha consolidat un dret territorial. Tots tenim exactament els mateixos drets i responsabilitats en aquest territori. I ara un col.lectiu no pot impossar a la resta les seves pretensions territorial univocament.
Imagini el lector, que be… Els de Lleida insisteixen… Potser un dia tinguin un 80% de lleidatans a favor d’abandonar Catalunya i no dependre més del parlament de Catalunya. Aquell dia, tal vegada els Lleidatans puguin esdevindre una comunitat autónoma, pero de cap manera podrán tenir dret a impossar fronteres als seus veins. Més encara, no depèn dels de Lleida erigir—se en Autonomia, depèn de la resta d’Autonomies. No altra cosa va passar, per exemple, al endegar els procesos autonòmics a la transició espanyola. Determinats territoris no volien juntar—se amb altres. La resposta fou generar unes condicions de viabilitat de cada comunitat. Per esdevindre comunitat, calien uns mínims demográfics i econòmics.
El mateix passa ara amb Catalunya. Si Catalunya vol ser un pais independent, haurà d’acceptar les condicions impossades per l’esfera superior, en aquest cas Europa i la Comunitat Internacional (i que resoldràn la questió, no pas, sobre els interessos dels catalans, sino els propis). No depèn dels catalans. Els catalans ja no tenen dret a decidir sobre drets que afecten a tots aquells que en un dia van determinar unes mateixes obligacions i uns mateixo drets sobre un determinat territori.
divendres, 26 d’octubre del 2012
El timo del referendum
Engañados, manipulados, intoxicados… Pobres catalanes, cuando no les llenan la cabeza con supuestas ofensas les marean con medioverdades.
Esto va sobre “el dret a decidir” y de cómo, sutilmente, en este maratón de agravios se pasan de unas cosas a otras y al final nadie sabe de qué estamos hablando.
Catalunya Estat d’Europa?
La pregunta está mal, la definición de “Estado” es ambigua y no tiene un único correlato en el derecho internacional. Pero en este contexto la apelación a Europa todavía lo es más. ¿A qué nos estamos refiriendo? ¿A que la separación de Cataluña tenga solo efectos en la UE y no, por ejemplo, en la ONU?
Esta es una prueba más de cómo se marea a los catalanes. Si lo que se quiere saber es la voluntad de los catalanes en aras a formar un nuevo estado políticamente independiente de España… ¿Por qué no se pregunta así? Pues muy sencillo, para engañar a la gente.
Manipulación “derecho a decidir”
Por activa y por pasiva se le dice a la ciudadanía que España les ha arrebatado el derecho a expresarse políticamente sobre esta cuestión. No es verdad. Nuevamente aquí se manipula: con la Constitución en la mano, nada impide a la Generalitat de Cataluña organizar una consulta popular sobre el tema que quiera. Lo que desde luego no puede hacer la Generalitat es pretender que un referendum votado “solo” en Cataluña sea de carácter vinculante para el pueblo español en su conjunto (esto no tiene precedentes en ningún país del mundo). Resulta pasmoso que personas bien informadas sigan ciegas ante este hecho. Cataluña puede y debe convocar los plebiscitos que quiera sobre lo que quiera. De hecho, hay bastantes páginas en el Estatut de 2006 (artículo 29, desarrollado posteriormente por la Ley 4/2010 de 17 de marzo de consultas populares por vía de referendum) que consagran este derecho, y hasta donde yo sé, no están afectados por el fallo del tribunal Constitucional de 2010, cuando menos, no logro leer en ninguna parte su inconstitucionalidad. Pido perdón de antemano si esto no es exactamente así, en cualquier caso, nada impide a Cataluña celebrar consultas populares al amparo del artículo 29 de la Carta Magna.
¿Qué esta pasando pues? Simplemente, que Mas juega con el electorado en una nueva piruleta política. Les dice que algo perfectamente posible es imposible, pero que él lo hará posible (“sea o no legal”). Les toma el pelo. Tan es así, que hoy, la inmensa mayoría de los catalanes creen que convocar un plebiscito independentista ¡¡¡¡está perseguidísimo!!!!... Increíble pero cierto.
Escocia
Y luego está todo el lío de Escocia… Cataluña quiere que se la trate como Escocia. Pero claro, Escocia no plantea una secesión en la jefatura del Estado, ni una secesión monetaria, ni siquiera cuestiona la unión de armas con el Reino Unido. Escocia aboga por mantener un cierto grado de unidad política con el Reino Unido. En realidad, el referendum escocés plantea la autonomía legislativa plena del parlamento de Edimburgo y, sobre todo, el inicio del reconocimiento de Escocia como nación con representación propia en la Comunidad de Naciones. Corresponderá, pues, a la Comunidad de Naciones ver en qué terminos acepta la consideración de Escocia como una voz propia en su seno. Luego, serán los escoceses los que acepten o no las condiciones que les imponga la comunidad internacional.En suma, el derecho a decidir es la petición —no oficial, todavía— al gobierno español para:
1— Que llegado el caso España acepte como vinculante lo que Cataluña diga
La polémica debe ser establecida en los siguientes términos: ¿Debe el conjunto de España considerarse vinculado a la decisión que en materia de soberanía catalana tomen exclusivamente los votantes catalanes? Los unionistas pensamos que NO.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)