Delenda est Hispania

A continuació, una breu ressenya d'un libel pro-independentiste. Que no es digui que a Unionistes.net no som persones equànims... :)

Tesi de llibre: Com tothom sap, Espanya és una terra de feixistes opressors. El poc bo que té és perquè l'hi ha robat als catalans. Els catalans sempre han estat brutalment sodomitzats pels espanyols. Els espanyols s'han portat a Madrid les millors empreses catalanes, com Fecsa. Construeixen amb els diners que roben als catalans absurdes radials a Madrid, aeroports a Ciudad Real i AVES a Portugal. Si mai els espanyols s'han mostrat una mica tebis en aquest saqueig és perquè algun català valent ha intermediat. Però amb alguna excepció els catalans són prims de tants diners que paguen en impostos a Madrid des de fa 300 anys. Tot just menjen proteïnes i estan prims mentre els espanyols estan molt grossos. Només cal anar a Zamora, Guadalajara, Sòria, Palència, Segòvia, Lleó i Burgos i constatar com els espanyols han construïts flamants autopistes gratuïtes per tot arreu, AVES per anar als més peregrins indrets, s'han dut empreses catalanes com Fecsa i algunes altres.

És clar que les coses no poden continuar així. De manera que Albert Pont proposa Delenda est Hispania, un amè assaig editat pel Centre Català de Negocis.

El tema és delicat. Per començar, cal inventar-se un estat nou i en això l'autor no enganya ningú, no es fa amb 24 hores, com diu lo Mas. No.
“Plantejar la independència de Catalunya com un cas de simple secessió respecte del territori espanyol, tal com s’està fent, és completament erroni, tant des d’un punt de vista històric com del dret internacional, a més a més, vulnera la continuitat de la nostra pròpia història constitucional”. Davant aquests antecedents, és fàcil d'entrendre que el més fàcil, bonic i barato, doncs, és destruir Espanya. Claaaro.

Juridicament és de lo més senzill. Apuntin: “L’estat espanyol neix de la violació del dret constitucional vigent, de l’extinció de la personalitat jurídica de l’Espanya dels Àustries, de l’incompliment del Tractat d’Utrecht… i de l’aplicació d’un pretès dret de conquista fonamentat en falses acusacions de rebel.lió i crims de lesa majestad, i que, finalment, s’ha consolidat per 300 anys de producció jurídica sota dominació política i ocupació militar” (123).
Resumint, com l'anexió fou un acte clarament il.legal només cal anar als tribunals on es ventilin aquesta mena de pleits, expossar educadament el cas i aire que ve d'Alguaire. Per si algú pregunta què passa amb el constitucionalisme (que quatre penjats pensen què és la doctrina estàndar al dret europeu), l'autor deixa ben claret que el constitucionalisme espanyol mai ha exisitit. Que va fracasar collat de mans i potes per la tèrbola aliança entre les oligarquies terratinents castellanes i els militars... Oligarquies que, a diferència del que va passar a Catalunya, mai han sortit del feudalisme ni mai han sabut armonitzar els seus interessos amb els dels treballadors (como si ha fet exmplarment la societat catalana). Fins i tot la constitució del 78 es prenyada d'aquest pecat original, car la constitució va ser un apanyo per acontentar als militars castellans i no va ser votada ni redactada lliurement pels catalans. Evidenciat l'anterior, és meridianament clar com la llum del sol que cal retroteure la situació al 1714.

I és que Espanya és un invent construït artificialment des de la invocació a l'enemic exterior. "Un dels Mecanismes per construir identitats és la construcció de la Percepció d'un fals enemic (intern o extern) que permeti la consolidació del col.ectiu i la legitimació del SEU grup Dominant. Uns quants els anomenen enemics Polítics amenaçadors, però no cal que siguin cap amenaça real ".
I axò es totalment cert. Totes les nacions del mòn s'han d'inventar un enemic exterior o interior.Si no, chungo.
Sortosament, que l'ànima castellana "es muy mala", perversa, tòxica és una veritat inquestionable. En canvi, no mai ningú podria dir el mateix de l'anima saragossana o catalana.

Un cop establert el principi jurídic, ja estem en condicions de donar la recepta.
En primer lloc cal provocar contínuament a Espanya. Ara desobeïnt unes lleis il.legals (total, quina merda de lleis seran que venen de la il.legalitat de 1714?) , ara desafiant la seva autoritat, etc.... Cercar de manera reiterada la confrontació institucional, cultural, empresarial ... Consideri el lector que arribarà un dia que Catalunya haurà d'intervenir els serveis de l'Estat a Catalunya, Hisenda, la justícia, els militars, etc ... I això pot ser arriscat, pot ser -ho sè, és difícil de creure-ho, però pot ser- que algú s'enfadi. Per neutralitzar contramesures de les feixistes autoritats espanyoles l'autor (que ho ha pensat tot) ens prevé: "cal adoptar urgentment una constant política de fets consumats i augmentar progressivament la pressió política, social i militar, però no a Catalunya, sinó a les Espanyes. Són Ells qui han de sortir al carrer, no pas nosaltrres ". En altres paraules, bé, en les mateixes paraules de l'autor: "Hem d’amenaçar la seva cohesió social (dels espanyols), abans que Espanya amenaci la nostra. Aquest és el recurs previ a la intervenció política i militar de Catalunya. La Generalitat ha d’abandonar el victimisme autocompassiu de sempre i ha d’aprendre a liderar. Ha d’establir els mecanismes per fer aflorar d’una vegada per totes el feixisme que impregna la societat espanyola i que tan habilment s’ha instal.lat en l’entramat institucional”. L'aplicació pràctica: “No podem parar de fer pressió fins a fer-los sortir del seu cau, dels seus aquarteraments, i omplir la Castellana de feixistes cridant visques a l’exèrcit i a Franco”.
El curiós d'aquest llibre és que funciona com un palíndrom. Executes un control B sobre la paraula Espanya i la substitueixes per Catalunya i tens un incendiari text espanyolista que deixa en tebi al més radical tertulià d'Intereconomía. De fet, poses Terol on posa Catalunya i surt igualment un text teruelenista que et passes.

Això sí, en qualsevol cas cal considerar a l'altre, sigui Catalunya, Espanya, Saragossa o Andorra, dolent de collons. Un diable feixista del copó. Sinò no funciona. Cal la vilificació.
Continuem. Quan ja els militars espanyols estiguin fins als collons, la societat espanyola estigui fins als collons dels catalans, el carrer sigui un clam contra els catalans i els feixistes castellans estiguin en peu de guerra ... LLAVORS quant la Castellana sigui plena de feixistes cabrejats amb els catalans, amb centenars de milers de paios fanàtics del Reial Madrid disposats a entrar a mata-degoll a Lleida i netejar de culers Catalunya ... Llavors Europa sabrà veure el sentit democràtic de la reivindicació secessionista catalana, s'asseurà amb les parts a negociar i, voilà, a volar lliures com ocellets... L'autor conclou que Espanya sabrà que li interessa més, o col · lapsar en un cop feixista o col.lapsar voluntariament acceptant la independencia de Catalunya. En quasevol cas, Delenda est Hispania.

Acollonant assaig "històric" que no dubtem en recomanar. Gran Albert Pont, que en aquest "assaig" aporta, a més, un commovedor testimoni de superació personal i de lo dolentes que són les drogues.