Independentisme: la política com a greuje

Ver mapa más grande

Visco a Tabanera del Monte. El meu poble forma una unitat municipal amb Palazuelos de Eresma. En total, som vora 4.000 habitants, 11 regidors. A les darreres municipals els partits més votats foren el PP (4 regidors) i Defendiendo Nuestro Pueblo (3). DNP és el partir més votat a Tabanera i defensa la segregació de Tabanera respecte Palazuelos. Sí, DNP es una força independentista.

Lo poble és el típic nucli peri—urbá. Als 90 va crèixer exponencialment acollint a la classe mitjana de Segovia ciutat. Actualment, Tabanera i Palazuelos formen un continu urbanístic. No diries que als 70 eren dos municipis si no fos perque tots dos conserven un cert “barri vell”. Dos “barris vells”, distants cosa de 1quilòmetre, i que avui s’ha farcit de blocs de pissos, adosats i vivendes unifamiliars.

Doncs be. La minoria majoritària de Tabanera volen la independència. Tant els hi fa el “continu urbanístic”. Pensen que l’unió amb Palazuelos els ha perjudicat moltíssim. Si demanes a un independentista et plantejarà un discurs plagat de greujes.

“¿Dónde se construyó la escuela?”, et demanen… “En Palazuelos”. A on el nou edifici municipal (amb els serveis mèdics i un súper saló d’actes)?… “En Palazuelos”. A qui beneficia el nou pont sobre el riu Eresma?... “A los de Palazuelos”. Hi afegeixen més greus derivats del nou Pla Genera d’Ordenació, i segons amb qui parlis et pots tirar tres hores empalmant greujes (on es va fer la piscina i el camp de futbol?, com és que per urbanitzar tal barri a Palazuelos ho va pagar l’ajuntament, però en el cas de Tabanera va ser per contribució especial?) agravis, discriminacions que, impepinablement, condueixen a l’ùnica alternativa lògica pels de Tabanera, la independència.

Tant es val que entris a matitzar que, be, l’escola és geograficament a la frontera antiga entre els dos pobles, el lloc on hi havia terreny. L’ajuntament és a 300 metres del “centre” de Tabanera, i el nou pont es va fer per donar una segona sortida al nord del municipi (a Tabanera en tenim dos). Tant es val que diguis el que és obvi: que un de fora no sabrà mai on començava l’antic poble de P i on començava l’antic poble de T. Tant es val que els diguis que no ens surt a compte pagar dos secretaris, dos plantilles municipals, dos xarxes de residus, quant en realitat formem una mateixa trama urbana. Arrivat el cas, et desnortaran amb l’argument definitu… “¿Dónde han puesto el supermercado del DIA?... En Palazuelos”.

Al voltant dels agravis s’ha estructurat un discurs del greuje montant sobre hores i més hores de xerrameca de bar. No te cap sentit, no te peus ni cap, però a l’electorat de Tabanera l’hi resulta tremendament versemblant. Hi una conspiració de Palazuelos per esdevindre gran a les esquenes dels de Tabanera.

És clar que si rasques, trobaràs una arrel seminal identitària. La fusió de tots dos municipis en una nova entitat que el.liminava Tabanera del mapa de municipis d’Espanya, fou una bofetada al petit orgull dels meus veïns. Un orgull ferit que cerca dins la retòrica del greuje una argumentació política.

Tot plegat, la mateixa mecànica que el independentisme català. El més fàcil del mòn és trobar greujes en la comparació entre dos territoris.

A Catalunya, en lloc de l’escola és l’estructura radial de la península. En lloc del pont, és el dèficit fiscal, en lloc del consultori mèdic la concentració de poder a Madrid. És inútil rebatre (o més que rebatre, raonar) els processos històrics que expliquen perqué l’escola és on és. És inutil demostrar que no existeix un dèfitic fiscal o que Madrid recull els beneficis de les relacions centre—perifèria. Sempre trobaràs qui et surt amb un nou greuje. No vol veure la nova realitat. Es tanca amb banda i articula un discurs polític fàcil, bonic i barato.  I fals. La realitat es que Palazuelos i Tabanera participen d’un mateix espai físic.

La raó de fons és la mateixa que els greujes del germá envers la germana, els de 5ºA versus els de 5ºB, o el del pagès respecte al urbanita. Es diu subjectivitat: un analitza la realitat que vol analitzar. Alló que l’hi interessa analitzar.