25N

¿Dónde vas Artur Mas?

Dret a decidir i dret a frontera

Perquè la gent de Lleida no pot possar una frontera a La Panadella?
En primer lloc, perque Lleida no te cap dimensió institucional reconeguda per ningú per desenvolupar aquest projecte.

Ara be. No ens amaguem a les lleis. Anem al fons de la questió.

Els de Lleida participen amb els de Barcelona d’una herència comuna per la qual els seus espais territorials s’han obert recíprocament des de fa molts segles. Trencar aquest pacte tàcit —legitimat no pas pels reis, sino per la tradició que ens ha estat donada— no es pot fer unilateralment. En darrera instància, els drets que gaudim són un procès secular. I en un estat democràtic no es poden arrebatar drets ni impossar noves responsabilitats als ciutadans sense consultar a la totalitat dels afectats.

Els de Lleida no poden, per si mateixos, decidir on volen possar una frontera. Han perdut aquest dret. I l’han perdut no pas perque al segle XII algú es va passar pel folre la Taifa de Saragossa, l’han perdut perque han acceptat el statu—quo. L’us fa el costum, el costum legitima el statu—quo. I un cop s’han donat drets, no es poden arrebatar unilateralment.

Al regne d’Espanya passa exactament igual. Durant segles s’ha consolidat un dret territorial. Tots tenim exactament els mateixos drets i responsabilitats en aquest territori. I ara un col.lectiu no pot impossar a la resta les seves pretensions territorial univocament.

Imagini el lector, que be… Els de Lleida insisteixen… Potser un dia tinguin un 80% de lleidatans a favor d’abandonar Catalunya i no dependre més del parlament de Catalunya. Aquell dia, tal vegada els Lleidatans puguin esdevindre una comunitat autónoma, pero de cap manera podrán tenir dret a impossar fronteres als seus veins. Més encara, no depèn dels de Lleida erigir—se en Autonomia, depèn de la resta d’Autonomies. No altra cosa va passar, per exemple, al endegar els procesos autonòmics a la transició espanyola. Determinats territoris no volien juntar—se amb altres. La resposta fou generar unes condicions de viabilitat de cada comunitat. Per esdevindre comunitat, calien uns mínims demográfics i econòmics.

El mateix passa ara amb Catalunya. Si Catalunya vol ser un pais independent, haurà d’acceptar les condicions impossades per l’esfera superior, en aquest cas Europa i la Comunitat Internacional (i que resoldràn la questió, no pas, sobre els interessos dels catalans, sino els propis). No depèn dels catalans. Els catalans ja no tenen dret a decidir sobre drets que afecten a tots aquells que en un dia van determinar unes mateixes obligacions i uns mateixo drets sobre un determinat territori.